Tot i que la bicicleta es un invent molt antic del que tenim constància ja en l’antic Egipte, realment ha tingut en la seva evolució tres factors claus:
-El triangle:
Les bicicletes actuals posen en contacte el manillar, el seient i les rodes a través d’una forma triangular al centre d’aquestes, cosa que les anteriors no tenien. Aquest canvi, implantat a la dècada dels 60, va servir per augmentar la resistència de les bicicletes ja que al ser el triangle la figura geomètrica amb menys costats, reparteix menys la seva força i per tant es més resistent.
-Els pedals:
Les primeres bicicletes no tenien pedals, i va ser el 1860 quan es va introduir aquest canvi tot i que es van introduir a la roda de davant, cosa que impedia el canvi de marxes, era poc segur i dificultava el canvi de direcció del vehicle. Va ser per això que al 1885 es van crear les bicicletes amb els pedals a la roda del darrere i amb això el canvi de marxes. Els pedals de les bicicletes actuals, a més d’augmentar la velocitat de la bicicleta, es connecten amb les rodes del darrere per donar les qualitats que hem destacat anteriorment.
-L’aerodinàmica:
La gran majoria de canvis de forma de la bicicleta es deuen a l’intent de fer-la més aerodinàmica. Per exemple, les bicicletes de competició estan fetes de tal manera que obliguen al ciclista a estirar-se contra la bicicleta, de tal manera que l’aire no xoqui contra ell i augmenti la velocitat. La primera bicicleta que va afegir aquesta millora, va ser la bicicleta de pista creada als anys 60.
Com eren les primeres bicicletes?
Tot i que ja els antics Egipcis utilitzaven un vehicle semblant a la bicicleta, i que Leonardo da Vinci al segle XV en va crear un prototip, la primera bicicleta considerada com a tal, va ser el velocípede creat per Karl von Drais el 1818, que cal dir que no complia cap de les condicions de l’anterior apartat. El 1830, un aparell semblant, sense pedals també, però amb manillar va substituir a l’anterior invent, però no va ser fins al 1860 que es va crear una bicicleta amb pedals, primer amb les rodes d’igual circumferència, i més tard al 1870, amb una roda molt més gran que l’altre per la creença que així s’augmentaria la velocitat. Degut al gran nombre d’accidents que provocava aquesta bicicleta, el 1885 se’n va crear una altre anomenada màquina segura que va ser la precursora de les bicicletes actuals.
A que es deu la seva forma? La seva forma ha de ser el més aerodinàmica possible, ha de tenir al seu centre una forma triangular per ser més resistent, i ha de ser segura.
Quina relació té el volum de les rodes amb la velocitat?
Realment, com més gran sigui la roda, més distancia recorrerà en una volta, tot i que serà més difícil fer-la moure, i serà més insegura. Com tenir una roda més gran indica poder recórrer més distància en una volta, a la dècada del 1870, cada cop es van anar fent bicicletes amb rodes d’un diàmetre superior, fins a arribar a diàmetres de 3 metres. Però la poca seguretat i agilitat del vehicle va fer que acabes retirant-se del mercat per donar pas a nous prototips.
No hay comentarios:
Publicar un comentario