Tema 1: Història de la Cartografia.

Cartografia (χάρτις): Ciéncia que tracta de reflectar la Terra sobre un mapa.

El mapa es l'essència de la cartografia, i no és més que la representació de una part del planeta sobre pla, entre els mapes hi podem trobar de dos tipus principals: Topogràfics, que representen tota mena d'informació física i humana, i que són la base per a altres mapes, i Temàtics, que són qualsevol mapa específic en algun terme com per exemple: mapes polítics (que marquen les divisions polítiques del terreny), físics (que marquen on es troben les serralades, les depressions, les planes, etc.) o mapes econòmics (que marquen la producció i el cultiu de un determinat país, província o ciutat). Qualsevol mapa va acompanyat de signes convencionals (signes que representen alguna cosa que volem senyalar com aeroports, carreteres o farmàcies), llegenda (que ens explica el significat dels signes convencionals) i de escala (que ens diu quantes vegades s'ha reduït la realitat per fer el mapa) Ex: 1/1000 (significa que un centímetre de la realitat en són 1000 al dibuix).
Tot i això, com el món reflectit al mapa, sempre queda un xic desproporcionat, s'han inventat els globus terraquis, que al compartir casi la mateixa forma que la Terra (Geoide), la representen millor i més detalladament.

Història de la Cartografia:
Realment la cartografia va néixer com la necessitat d'orientar-se. Es considera que ja al Paleolític, s'havien fet representacions del medi que responien a la definició de mapes, però tot i que la datació del primer mapa trobat és un tema no molt clar, aquest mèrit se li atribueix a un mapa trobat a l'antiga ciutat de Çatal Hüyük a l'actual Turquia, i correspon al Neolític. També a l'antiga Mesopotàmia s'han trobat mapes de ciutats gravats en pedra.
Tot i això, es reconeix als grecs com a pares de la cartografia, ja que van desembolupar diferents tècniques cartogràfiques. D'entre tants que van treballar en la cartografia durant la època grega antiga, hi destaca sobretot Ptolomeu (Κλαύδιος Πτολεμαίος), que va influir a molts cartògrafs del segle XVI, sent el primer en desplegar l'esfera terrestre en un pla. A diferencia dels grecs, els romans, més interessats en la guerra i en els afers pràctics, no van desenvolupar molt la cartografia, ja que només s'ha trobat una mapa de la època de l'imperi romà.
A l'edat mitjana, la forta influencia teològica cristiana, també va influir en la cartografia, ja que alguns mapes, per exemple situaven Jerusalem al centre del món. Més tard, en parts més avançades de l'edat mitjana, els mapes comencen a agafar certa precisió, en aquesta època hi podem trobar mapes com l'Atles Català de la corona de Catalunya i Aragó (Foto), realitzat el 1375 i inclós en l'Atles Català del mateix any. Des d'aleshores la cartografia ha avançat molt gràcies a l'invenció de la brúixola i també gràcies als exploradors que van descobrir nous continents com ara Cristòfor Colom o Hernan Cortés, que tot i fer caure grans imperis americans, han aportat molt a la cartografia.

Per a més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_cartografia