lunes, enero 23, 2012

Rodes del passat

Com ha evolucionat la bicicleta?
Tot i que la bicicleta es un invent molt antic del que tenim constància ja en l’antic Egipte, realment ha tingut en la seva evolució tres factors claus:

-El triangle:
Les bicicletes actuals posen en  contacte el manillar, el seient i les rodes a través d’una forma triangular al centre d’aquestes, cosa que les anteriors no tenien. Aquest canvi, implantat a la dècada dels 60, va servir per augmentar la resistència de les bicicletes ja que al ser el triangle la figura geomètrica amb menys costats, reparteix menys la seva força i per tant es més resistent.

-Els pedals:
Les primeres bicicletes no tenien pedals, i va ser el 1860 quan es va introduir aquest canvi tot i que es van introduir a la roda de davant, cosa que impedia el canvi de marxes, era poc segur i dificultava el canvi de direcció del vehicle. Va ser per això que al 1885 es van crear les bicicletes amb els pedals a la roda del darrere i amb això el canvi de marxes. Els pedals de les bicicletes actuals, a més d’augmentar la velocitat de la bicicleta, es connecten amb les rodes del darrere per donar les qualitats que hem destacat anteriorment.

-L’aerodinàmica:
La gran majoria de canvis de forma de la bicicleta es deuen a l’intent de fer-la més aerodinàmica. Per exemple, les bicicletes de competició estan fetes de tal manera que obliguen al ciclista a estirar-se contra la bicicleta, de tal manera que l’aire no xoqui contra ell i augmenti la velocitat. La primera bicicleta que va afegir aquesta millora, va ser la bicicleta de pista creada als anys 60.

Com eren les primeres bicicletes?
Tot i que ja els antics Egipcis utilitzaven un vehicle semblant a la bicicleta, i que Leonardo da Vinci al segle XV en va crear un prototip, la primera bicicleta considerada com a tal, va ser el velocípede creat per Karl von Drais el 1818, que cal dir que no complia cap de les condicions de l’anterior apartat. El 1830, un aparell semblant, sense pedals també, però amb manillar va substituir a l’anterior invent, però no va ser fins al 1860 que es va crear una bicicleta amb pedals, primer amb les rodes d’igual circumferència, i més tard al 1870, amb una roda molt més gran que l’altre per la creença que així s’augmentaria la velocitat. Degut al gran nombre d’accidents que provocava aquesta bicicleta, el 1885 se’n va crear una altre anomenada màquina segura que va ser la precursora de les bicicletes actuals.



A que es deu la seva forma? La seva forma ha de ser el més aerodinàmica possible, ha de tenir al seu centre una forma triangular per ser més resistent, i ha de ser segura.

Quina relació té el volum de les rodes amb la velocitat?

Realment, com més gran sigui la roda, més distancia recorrerà en una volta, tot i que serà més difícil fer-la moure, i serà més insegura. Com tenir una roda més gran indica poder recórrer més distància en una volta, a la dècada del 1870, cada cop es van anar fent bicicletes amb rodes d’un diàmetre superior, fins a arribar a diàmetres de 3 metres. Però la poca seguretat i agilitat del vehicle va fer que acabes retirant-se del mercat per donar pas a nous prototips.




sábado, enero 21, 2012

Tema 1: Història de la Cartografia.

Cartografia (χάρτις): Ciéncia que tracta de reflectar la Terra sobre un mapa.

El mapa es l'essència de la cartografia, i no és més que la representació de una part del planeta sobre pla, entre els mapes hi podem trobar de dos tipus principals: Topogràfics, que representen tota mena d'informació física i humana, i que són la base per a altres mapes, i Temàtics, que són qualsevol mapa específic en algun terme com per exemple: mapes polítics (que marquen les divisions polítiques del terreny), físics (que marquen on es troben les serralades, les depressions, les planes, etc.) o mapes econòmics (que marquen la producció i el cultiu de un determinat país, província o ciutat). Qualsevol mapa va acompanyat de signes convencionals (signes que representen alguna cosa que volem senyalar com aeroports, carreteres o farmàcies), llegenda (que ens explica el significat dels signes convencionals) i de escala (que ens diu quantes vegades s'ha reduït la realitat per fer el mapa) Ex: 1/1000 (significa que un centímetre de la realitat en són 1000 al dibuix).
Tot i això, com el món reflectit al mapa, sempre queda un xic desproporcionat, s'han inventat els globus terraquis, que al compartir casi la mateixa forma que la Terra (Geoide), la representen millor i més detalladament.

Història de la Cartografia:
Realment la cartografia va néixer com la necessitat d'orientar-se. Es considera que ja al Paleolític, s'havien fet representacions del medi que responien a la definició de mapes, però tot i que la datació del primer mapa trobat és un tema no molt clar, aquest mèrit se li atribueix a un mapa trobat a l'antiga ciutat de Çatal Hüyük a l'actual Turquia, i correspon al Neolític. També a l'antiga Mesopotàmia s'han trobat mapes de ciutats gravats en pedra.
Tot i això, es reconeix als grecs com a pares de la cartografia, ja que van desembolupar diferents tècniques cartogràfiques. D'entre tants que van treballar en la cartografia durant la època grega antiga, hi destaca sobretot Ptolomeu (Κλαύδιος Πτολεμαίος), que va influir a molts cartògrafs del segle XVI, sent el primer en desplegar l'esfera terrestre en un pla. A diferencia dels grecs, els romans, més interessats en la guerra i en els afers pràctics, no van desenvolupar molt la cartografia, ja que només s'ha trobat una mapa de la època de l'imperi romà.
A l'edat mitjana, la forta influencia teològica cristiana, també va influir en la cartografia, ja que alguns mapes, per exemple situaven Jerusalem al centre del món. Més tard, en parts més avançades de l'edat mitjana, els mapes comencen a agafar certa precisió, en aquesta època hi podem trobar mapes com l'Atles Català de la corona de Catalunya i Aragó (Foto), realitzat el 1375 i inclós en l'Atles Català del mateix any. Des d'aleshores la cartografia ha avançat molt gràcies a l'invenció de la brúixola i també gràcies als exploradors que van descobrir nous continents com ara Cristòfor Colom o Hernan Cortés, que tot i fer caure grans imperis americans, han aportat molt a la cartografia.

Per a més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_cartografia